L’any 1978, Rafel Estaràs va proposar-me incorporar-me al grup amb la idea d’iniciar una nova etapa. Venien d’un llarg camí, que iniciaren com “Los existencialistas de Valldemossa” amb estades al Blue Angel de Londres, del seu pas per Eurovisión, aparicions televisives, de continues sortides a l’estat espanyol i a l’estranger i, sobretot, d’una càlida acceptació i estima del públic. Eren el que es podria qualificar un grup extremadament popular. Tot plegat, a mi em semblava el somni de qualsevol jove de poble de desset anys que volia iniciar-se en l’ofici de la música.
Poc podia imaginar que amb generositat absoluta el que se m’oferia sense merèixer-ho era una Escola de vida en majúscules de la mà de quatre mestres invaluables. De’n Bernat, l’hedonisme. De Tomeu la senzillesa interpretativa per arribar al cor del públic. De Genia el gust musical i l’interès per nous horitzons estilístics. I de Rafel, el compromís coherent amb la llengua, la cultura i el País. De tots plegats, una mescla agombolament familiar i amistat.
Però les inquietuds del grup, anaven més enllà de l’assolit fins aleshores. El seu sentiment de pertinença identitària illenca, els requeria una dedicació extra (afegida al que ja feien) a l'entorn essencial que els havia vist néixer i els havia impulsat cap a l’èxit: la seva gent, la seva llengua i la seva terra. La seva cultura, en definitiva. No pretenien renunciar de cap manera a la projecció exterior que ja gaudien, però l’impuls que necessitaven per anar més enllà, sabien que el trobarien afitorant els peus a casa seva per agafar embranzida, més encara si cal. Aquest fou el missatge que em va transmetre en Rafel i resta del grup, i a les poques setmanes de començar, i amb el canvi de nom a “Els Valldemossa NS” ( Nou So)* iniciàrem els assajos per un cicle de concerts arreu de les escoles de les Illes, que es perllonga per 12 anys, amb el nom de “Cançons de les Illes, cançons del món”. El material constitutiu d’aquest cicle pedagògic, fou en gran part el bessó dels futurs enregistraments que esdevingueren, inicialment “Trobada” (poetes mallorquins musicats) i “Palma” (poemes dedicats a la capital mallorquina) ambdós en format vinil. Més endavant vingueren el monogràfic dedicat a l’Arxiduc Lluís Salvador (en versió alemanya i catalana), el disc compacte “Cançons Escollides” i més endavant el disc en solitari de Tomeu “Entre mites i flautes” i de Tomeu i Genia “Quan tu sonneras, je chanteray”.
Tots aquests enregistraments, són els que el grup va realitzar entre 1978, any de la meva incorporació, i 2019 any en que amb la partida de Tomeu, el germà més jove dels Estaràs i que significa d’alguna manera la fi de la carrera de Els Valldemossa i en els que vaig tenir l’honor, la sort i el plaer de participar. Uns treballs on, des de l’amor del grup a les seves arrels, vessen la seva inquietud per abordar la universalitat d’estils i llengües d’’arreu del món. Un exercici de cosmopolitisme plural de tres germans valldemossins, rubricat per l’admirable capacitat de Genia, (mallorquina de cor, americana d’origen i vienesa de naixement), al cantar en sis idiomes exitosament.
En tots i cada un dels temes que conformen aquestes publicacions, vaig dipositar la màxima il·lusió, eentrega i energia positiva que em fou possible, arranjant, composant o produïnt. La mateixa actitud en que, ara, em motiva a publicar aquesta “Discografia Selecta” gràcies a la complicitat de Genia i la família Estaràs. La mateixa actitud i emoció amb que fa 45 anys que aquesta família estimada em va canviar la vida aquell desembre de 1978, al convidar-me a transitar amb ells un bell camí per tot el món.