ESTUDI DE GRAVACIÓ / RECORDING STUDIO
El paisatge sonor de la Mediterrània
33
ANYS
des de 1991
La Llei d'Ohm
Una oda electrònica a la ximbomba i a la resistència. Es tracta d’un disc audaç que connecta els circuits electrònics dels sintetitzadors analògics amb la ximbomba, sota un concepte inherent a ambdós mons: la resistència. En una clara determinació de defugir dels instruments de tecnologia digital
MIQUEL BRUNET ens ofereix un passeig per l’electrònica analògica, supeditantla al batec rítmic-sonor d’uns dels instruments més resistents de la nostra cultura: la ximbomba.
Si la gran majoria de produccions de música electrònica es basen en ritmes o patrons de caixes de ritmes i seqüenciadors digitals, Brunet ha assignat aquest paper de motor rítmic a un instrument genuí, orgànic i vital que ens ha acompanyat des de temps immemorials que aconsegueix, en opinió del compositor, crear una espècie de “mantra” hipnòtic que ens enganxa i sedueix.
Pel que fa a l’estructura, LA LLEI D’OHM està dividida en 10
seqüències tal com indica el subtítol del disc, tot i que es presenta com una sola obra sense interrupcions. Cada “Seqüència” respon a un estat d’ànim per expressar la solitud que es pateix des d’una cultura cada vegada més minoritzada i amenaçada. La Ximbomba representa simbòlicament la resistència al corrent, cada vegada més fort, de substitució cultural que practica la globalització.
L’autor ha interpretat tots els instruments, exceptuant la ximbomba i la veu, per als quals ha volgut comptar amb la participació de BIEL MAJORAL, a alguns dels moviments de l’obra, i del glosador MACIÀ FERRER, que ha estat l’encarregat d’escriure els textos.
