LA COLLA DELS GERMANS ALLMAN

LA COLLA DELS GERMANS ALLMAN

 per Carles BujosaCARLES_BUJOSA

El principal impulsor del projecte dels Allman Brothers va ser Duane Allman, que  va iniciar la seva carrera com a músic de sessió per als estudis Fame, assolint una gran notorietat gràcies a la seva gran habilitat amb les sis cordes. La seva guitarra es pot escoltar a temes de Wilson PickettKing CurtisPercy Sledge oAretha Franklin.

Al seu costat hi havia el seu germà menor Gregg, que s’ocupava de l’orgue i de la principal part vocal. Forrest Richard Betts, sobrenomenat Dickey s’ocupava de la segona guitarra, Berry Oakley era el baixista i la parella Butch Trucks i Jaimoe Jai Johanny s’encarregaven de les seves respectives bateries.

El seu primer disc va ser l’homònim “The Allman Brothers Band” (1969), publicat al segell de Phil Walden (mànager d’Otis Redding) Capricorn Records i produït perAdrian Barber.

El resultat va ser un gran treball de debut replet de blues i rock distingit per la sàvia interacció entre les guitarres de Duane i Dickey, junt amb la bona capacitat deGregg Allman, com a vocalista i teclista.

Si “The Allman Brothers Band” havia estat un esplèndid començament, el sextet gravaria una continuació encara millor, “Idlewild South” (1970), un sensacional disc produït per Tom Dowd que conté diverses joies en estudi de la banda, entre elles “Midnight rider” o ” In memoryof Elizabeth Reed“.

Aquest va ser el primer àlbum dels Allman Brothers en el qual Betts va començar a destacar per la seva habilitat en la composició.

L’any 1971 van publicar el seu treball més popular i un dels seus cims com a grup: el doble àlbum en directe gravat a Nova York “At The Fillmore East” (1971).

Els seus excitants concerts, plens de llargues, però no per això menys apassionants “jams”, poden ser assaborits en aquest gegantí disc de blues rock amb una retirada de jazz que compta amb temes de la talla de “Statesboro blues” o “Whipping post “.

Aquest àlbum va consolidar els Allman Brothers com una de les millors formacions dels Estats Units dins de la seva època i va aconseguir uns formidables resultats comercials.

Aquesta situació feliç va durar ben poc per a la banda, perquè unes setmanes després de la publicació d’aquest disc, Duane Allman moria a causa d’un accident de moto el 29 d’octubre de 1971.

Cal destacar que Duane Allman, tot i havent mort sense encara haver complit els 25 anys, està considerat per la revista “Rolling Stone” com el segon d’entre els cent millors guitarristes de tots els temps. Just al darrera de Jimmy Hendrix i immediatament seguit per BB King i Eric Clapton.

Per acabar vull oferir-vos el memorable “you don’t love me” en directe “At The Fillmore East“, on podreu gaudir, al llarg de gairebé vint minuts, dels millors solos de Duane Allman que sempre portarem al record.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *