YES (1969-1971): els primers alens de la banda de rock progressiu per excel·lència

YES (1969-1971): ELS PRIMERS ALENS DE LA BANDA DE ROCK PROGRESSIU PER EXCEL·LÈNCIA

 per Carles Bujosa. CARLES_BUJOSA

Amb molta diferència, el grup de rock progressiu de més llarga durada i de més èxit dels 70 va ser Yes. La banda, fundada l’any 1968, va sobreviure un canvi generacional del seu públic i la sortida dels seus membres més visibles en els punts clau de la seva història per arribar a finals de segle com la banda de rock progressiu definitiva.

Molts rivals com Emerson, Lake & Palmer, Gènesis i King Crimson van eixugar les seves fonts d’inspiració artística, arribant a alterar els seus sons d’una manera tan radical que varen a ser rebutjats pels seus propis fans original.

El públic de Yes segueix, encara, sent enorme, ja que sempre ha atret els més joves gràcies a la seva barreja de virtuosisme, còsmiques lletres, complexes i potents textures musicals i, sobretot, una característica i delicada veu principal.

Després de cantar per el grup Warriors, i d’editar un single com a solista amb el pseudònim de Hans Christian al 1968 Jon Anderson (veu), coneix a Chris Squire (baix), a La Chasse, club del Soho londinenc. Squire ja havia tingut una activa participació en els Syn, grup pioner a l’avantguarda electrònica i psicodèlica. Es gesta així la primera alineació del grup juntament amb Peter Banks a la guitarra, Bill Bruford a la bateria i finalment Tony Kaye als teclats.

És així com al 1969 graven el seu debut simplement com a Yes, un treball que si bé no va obtenir una bona acollida en vendes, va saber comptar amb el suport de la crítica especialitzada, fins al punt que el grup va ser classificat com la revelació d’aquest any per Melody Maker.

Aquest treball no sols contenia exquisides versions de temes dels grups que els van inspirar i fer iniciar en la música, sinó a més, composicions originals que si bé estaven orientades cap a un estil comercial i melòdic, els seus arranjaments i canvis de ritmes delataven la seva clara influència del jazz i la música clàssica.

El seu segon disc du per títol Time and a Word, i surt a la venda al 1970, un disc que seguia l’estil melòdic i instrumental de l’anterior, encara que aquesta vegada amb la incorporació d’una orquestra de cambra, amb una clara influència del compositor russo-nord-americà Igor Stravinsky.

La inclusió d’aquesta orquestra vingué a reemplaçar gran part del protagonisme de les guitarres elèctriques, la qual cosa semblà enfadar al guitarrista Peter Banks, que afegit a la reticència de la resta del grup amb la seva feina, cada vegada més indulgent, va acabar finalment amb la sortida d’aquest últim del grup.

Després d’ofertes de grups com The Nice o Jethro Tull, l’ex-guitarrista del grup psicodèlic Tomorrow, Steve Howe, accepta l’oferta d’unir-se a Yes, La seva esperada estrena a l’estudi de gravació amb el grup no seria sinó fins a l’any següent el llançament de The Yes Album , a l’abril de 1971 que va començar a mostrar al públic el potencial complet del grup.

The Yes Album és un disc a on la brillant veu de contra-tenor de Jon Anderson, a més a més de la extrema cura en l’execució dels complexos arranjaments per part de la resta del grup, arriben als un nivells alts en la música rock.

Definitivament, la inclusió del talent creatiu i execució del guitarrista Steve Howe donà tota una nova dimensió cromàtica en el color musical del grup. Amb el format de la música rock, la banda es passeja per cada un dels diversos estils que donen forma a la seva particular visió de la música donant textura i forma al que més tard acabaria sent anomenat per els crítics com a so progressiu clàssic de Yes.

Temes com l’èpic Starship Trooper, (que va prendre el seu nom d’una novel·la de Robert Heinlein)

el festiu I’ve Seen All Good People,

juntament amb d’altres complexes i progressius temes com Yours is no Disgrace

vaern convertir aquest disc en el llançament definitiu del grup a nivell internacional començant per el mercat americà, i els temes per aquest disc serien sol·licitats habitualment als seus concerts.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *