TOM WAITS (II). 1974-1975 la llavor d’una singular identitat germina a Asylum Records


TOM WAITS (II). 1974-1975: LA LLAVOR D’UNA SINGULAR IDENTITAT GERMINA A ASYLUM RECORDS

per Carles Bujosa. CARLES_BUJOSA

 

The Heart of Saturday Night és el segon àlbum d’estudi de Tom Waits , llançat l’any 1974 per Asylum Records .

Si l’àlbum de debut Closing Time es basava en cançons d’amor ambientades en un món nocturn de bars i rètols de neó , The Heart of Saturday Night , prescindeix en gran mesura de la component romàntica, aprofundint en la representació poètica de diversos elements d’aquest mateix ambient.

 

Musicalment , l’àlbum conté la mateixa contribució de folk , i de blues però amb un toc més jazzístic.

El productor Bones Howe ocasionalment introdueix alguns passatges d’orquestra per tal de subratllar determinades  melodies. Tal és el cas de Please Call me , Baby o Drunk on the Moon

L’àlbum no va tenir una gran acollida com hauria estat d’esperar després del prometedor àlbum de debut . En aquest moment Tom es decideix a acompanyar diverses estrelles com a teloner , per així polir el seu directe i poder recórrer hotels i tuguris de mala mort per tot Estats Units on trobar fonts per a la seva inspiració .

La portada de l’àlbum és un homenatge a la portada del disc de Frank Sinatra, In the Wee Small Hours, un àlbum que també tracta temes relacionats amb la soledat, introspecció, amors perduts, relacions amoroses fallides, depressió i vida nocturna.

 

Pel seu tercer àlbum, Nighthawks at the Diner (1975), Tom Waits va crear un club nocturn a l’estudi de gravació, convidant una audiència, i, així va enregistrar un doble àlbum. La intenció era la de traslladar l’atmosfera particular dels seus concerts, alternant monòlegs introductoris amb les cançons. Les lletres d’amor del seu àlbum debut van donat pas a un estil més irònic de solitari agre-dolç com podem trobar a Emotional Weather Report

i , encara més a Better Off Without A Wife , un clàssic dels seus concerts fins i tot a l’actualitat

Però el que realment marcarà un poc el toc d’originalitat és la posada en escena de cançons com Spare Parts i de Putnam County i especialment  Nighthawk Postcards  que són essencialment lletres recitades contra una atmosfera jazzística.

Tom alterna l’estudi amb les gires i , una mica cansat d’Estats Units , dóna el salt a la Gran Bretanya amb un gran èxit tant entre el públic com entre els crítics anglesos .

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *