JETHRO TULL (I). Orígens d’una llegenda (1963-1967)

JETHRO TULL (I). Orígens d’una llegenda (1963-1967)

CARLES_BUJOSA  per Carles Bujosa

 

La primera banda d’Ian Anderson, va començar la seva activitat l’any 1963 a Blackpool, i es va conéixer amb el nom de “The blades“. Cap a 1966, es convertiria en una banda de soul blanc de set membres que va passar a anomenar-se “The John Evan Band“, nom que procedia del pianista John Evans, que prescindia de la “s” final del seu nom per fer-lo més original. La composició d’aquest grup era Ian Anderson, Chris Riley, Barrie Barlow, Jeffrey Hammond, Jim Doolin, Martin Skyrme i John Evans.

La premsa especialitzada de l’època els va deixar molt bé i en ella es ressalta l’originalitat d’una peça anomenada “Take de easy way“, composada per aquell vocalista barbut que tan lluny hauria d’arribar al cap dels anys. La banda es va desplaçar cap a Londres a la recerca de més contractes per a actuar i es van establir als voltants de Luton. Fins i tot van arribar a viatjar a Liverpool.

Al cap de poc temps, però, les coses no varen fruir i la major part del grup va abandonar i van retornar cap al nord. Ian Anderson es va quedar sòl amb el baixista Glenn Cornick i es varen unir al guitarrista de blues Mick Abrahams i el bateria Clive Bunker, ambdós procedents del grup de Luton “McGregor’s Engine“. En un començament, aquesta nova agrupació no era capaç de tocar dues vegades al mateix local, per la qual cosa anaven canviant sovint de nom per poder continuar tocant al circuit de clubs de Londres. Els diversos noms els triaven ells mateixos o els seus representants, un d’ells, afeccionat a la història, va triar el de “Jethro Tull” en homenatge a l’inventor de la sembra de llavors per enterrament. Aquest nom es va fixar per pura casualitat, atès que era el que feien servir el primer cop que al propietari d’un club (John Gee del Marquee Club de Londres) li va agradar prou l’actuació com per a fer-los tornar. Poc després van signar pel segell Ellis-Wright convertint-se en la tercera banda del que havia d’arribar a ser l’imperi Chrysalis.

 

L’època del blues progressiu (1968)

Jethro Tull havia nascut dins de la cuna del blues britànic tal i com feren tantes d’altres grans bandes com Fleetwood Mac, Bluesbreakers de John Mayall, Cream, Chicken Shack, Led Zeppelin, Ten Years After, … Així, l’àlbum “This Was“, l’any 1968, presenta un so que acusa clarament aquestes influències i que Ian Anderson descriu com “alguna cosa semblat a un blues progressiu amb una mica de jazz“.

Malgrat el fet que la música és relativament simple i amb clares mostres d’amateurisme, i que la gravació es relativament pobre (analògica a quatre pistes), l’àlbum té un gran interès per a poder gaudir de la dràstica evolució que més endavant experimentaria el que es vendria  a anomenar com a “so Jethro” (o, en anglès “Tull-sound“).

Una altra característica important de l’àlbum, que el fa tan interessant és la rivalitat que va sorgint entre Ian Anderson i Mick Abrahams. Es pot copsar una lluita constant entre la flauta i la guitarra per al paper principal. La flauta anirà guanyant protagonisme a la guitarra que, des de l’origen del blues, i rock & roll sempre havia estat considerada com a “prima donna“.

Una de les cançons musicalment més interessants de l’àlbum, on aquest duel és tan òbviament present, és ” Beggars Farm“, única cançó que varen escriure junts Ian Anderson i Mick Abrahams .

Les conseqüències no es varen fer esperar i , després d’aquest àlbum, Mick Abrahams va deixar el grup per tal de formar la seva pròpia banda: “Blodwyn Pig“. Abrahams era un purista del blues, mentre que Anderson volia diversificar la seva activitat a altres formes de música. D’aquesta manera és com, Jethro Tull, es va convertir amb “el grup d’Ian Anderson”.

Una altra peça a destacar d’aquest àlbum és “Serenade to a cuckoo”, escrita pel famós flautista i saxofonista de jazz Roland Kirk (1936 -1977). Ian va dir que aquesta va ser una de les primeres peces que va aprendre a tocar la flauta i va reconèixer que el seu estil de tocar la flauta era un derivat estilística de Kirk.

Finalment, i com a curiositat, us present una gravació del tema “Song for Jeffrey”, de l’any 2001, més de trenta anys després de la publicació de l’àlbum, amb la mateixa formació que aleshores.

Aquesta cançó Ian la va dedicar a un amic de  Blackpool, Jeffrey Hammond. Ell era el baixista a les dues primeres bandes “The blades” i “the John Evan Band” . Més endavant s’uniria a Jethro Tull substituint  Glenn Cornick al baix.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *