SECTA SÒNICA. Quan les guitarres portaven la veu cantant

SECTA SÒNICA. Quan les guitarres portaven la veu cantant

CARLES_BUJOSA  per Carles Bujosa

Secta Sònica va ser un dels grups que va sorgir als anys 70 dins del moviment que es va venir a anomenar com roc laietà (d’altres exemples, alguns dels quals ja hem anat comentant dins d’aquesta secció, eren: Música Urbana, Orquestra Mirasol, Gòtic, Iceberg, etc).
Aquests grups tenien com a base la sala Zeleste, local de Barcelona, al carrer Plateria, prop de la Via Laietana, dirigit per Víctor Jou i que als vuitanta es va traslladar a una antiga fàbrica del Poble Nou.
El roc laietà tenia com a fonament la fusió de jazz amb roc progressiu mediterrani i amb tocs de cançó popular catalana.
Secta Sònica néixer a partir del grup “El Gato” on hi militava el que, més tard, abanderaria la rumba catalana, Xavier “Gato” Pérez quan es va juntar amb Rafael Zaragoza, qui havia format part de “Sloblo”. Tots dos, Juntament amb Jordi Bonell i Víctor Cortina, van constituir el nucli més estable de la banda, per la qual passarien diversos percussionistes. En un principi es varen anomenar “secta de la saviesa estel·lar”, però més tard ho van canviar pel que seria el nom definitiu de “Secta Sònica”.
Per al seu àlbum de debut “Fred Pedralbes” (Edigsa, 1976) compten amb l’ajuda d’altres artistes del segell de com Jordi Sabatés, Lucki Guri, Santa Sales, “Krupa” Quinteros, Xavier Batllés i Martí Soler.

Repartiment
• Xavier Patricio “Gato” Pérez – baix
• Jordi Bonell – Guitarra
• Víctor Cortina – Guitarra
• Rafael “Zarita” Zaragoza – Guitarra
• Mauro Vilavecchia – Teclats
• Toni Arasil – Bateria

Temes
• Violentos los correas
• I left my heart in El Aaiun
• Renato Sabrosone
• Wad-Ras
• La Palmeria
• Acoyte
• Puré de rissos
• La terra és plana
• Aquàries

A continuació es presenta el tema “I left my heart in El Aaiun” com a mostra de l’ambient que es respira dins d’aquest excel·lent disc.

 



Temes

• Castrelos
• Mulates de Foc
• Romaco de la Ribera
• En Bar Petxina la basca cuina un ritme què és el cosa fina
• Astrofèria
• Malambo – De Rafael Barreti
• 84
• Reggae de les Regats
• El Tresor de Port Lligat
• Matraca i Fuga

Repartiment
• Xavier Patricio “Gato” Pérez – baix
• Jordi Bonell – Guitarra
• Víctor Cortina – Guitarra
• Rafael “Zarita” Zaragoza – Guitarra
• Dave Pybus – Teclats i saxo
• Noel Mújica – percussió
• Jordi Vilella – Bateria

A continuació es recull una mostra d’aquest fantàstic disc formada pels quatre temes Astrofèria, Malambo de Rafael Barreti, 84 i Reggae de les regates

 

Després d’aquest disc el grup va desaparèixer. Xavier Pérez tenia clar el seu objectiu: “Volia explicar en tres minuts les coses que li succeïen i que veia al seu voltant”, però no acabava de trobar la fórmula. El que tenia molt clar era que “això de cantar en anglès era una ximpleria i que no tenia cap sentit explicar històries de surfistes”.
A la fi va trobar la fórmula que cercava gràcies a Jordi Vilella, bateria del grup, que va dur a Xavier a les festes del barri de Gràcia. Allà va descobrir la rumba catalana, que el va deixar absolutament fascinat i que va decidir adoptar com a la seva forma d’expressió artística.
Als finals d’aquell any, ja amb el nom de “Gato Pérez”, llançà “Carabruta” (Belter, 1977), que va constituir l’inici de la carrera del que vendria a ser un dels màxims exponents de la rumba catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *