KING CRIMSON (I) – 1969: neix la foscor psicodèlica que s’avançà al seu temps…

King Crimson (I)  –  1969: neix la foscor psicodèlica que s’avançà al seu temps…

CARLES_BUJOSA  per Carles Bujosa.

King Crimson és un grup musical britànic fundat el 1968 per Robert Fripp (nascut el 16 de maig de 1946 a Dorset, Anglaterra), un fenomenal guitarrista amb ànsies d’experimentació sonora, amant de la música clàssica i del jazz i que va convertint la seva banda en un dels principals noms del moviment progressiu sorgit a Gran Bretanya a finals dels anys 60 i començaments dels 70,tot i que, en molts d’aspectes és van avançar massa al seu temps.

El grup va derivar del trio Giles, Giles & Fripp, fundat l’any 1967 per Fripp i els germans Mike Giles, cantant i bateria i Peter Giles, baix i vocalista, tres habituals músics a l’escena de Bournemouth que havien format part de múltiples formacions prèvies.

A Mike Giles i Robert Fripp es van afegir Ian McDonald i Greg Lake, rebatejant el quartet el 1969 com King Crimson.

El nom King Crimson (que literalment significa “rei carmesí“) fou idea del lletrista Peter Sinfield com a sinònim de Belcebú, príncep dels dimonis. Segons Robert Fripp, Belcebú és un anglicisme de la frase àrab B’il Sabab, la qual significa “home que ambiciona”.

Després d’actuar per diversos clubs londinencs, com el London ‘s Speakeasy Club o el Marquee, van publicar en el segell Island seu primer Lp, “In the court of the crimson king” (1969), magistral treball destacat per la sonoritat de la guitarra de Fripp i del mellotron de McDonald.

L’ascens de la popularitat de King Crimson va derivar de la seva actuació com a teloners dels Rolling Stones a Hyde Park, uns dies després de la mort del seu guitarrista Brian Jones.

El seu disc debut va collir un gran èxit a Gran Bretanya (número 5) i va aconseguir un important reconeixement als Estats Units, aprofitant també per rodar pels escenaris de tot el món, presentant la seva música en una sèrie de interminables concerts que van provocar tensions i conflictes interns en la formació de la banda.

Aquests conflictes van ser el detonant per a la sortida del grup d’Ian McDonald, qui va acabar sent part de Foreigner, i Greg Lake, qui amb posterioritat es va unir a Keith Emerson i Carl Palmer per crear el triomfal trio progressiu Emerson, Lake & Palmer.

Aquest àlbum, junt amb el disseny de la seva funda, va esdevenir un objecte de culte. Pete Townshend el va definir com “una misteriosa obra mestra”, i és una de les grans joies i peces clau del rock progressiu.

21st Century Schizoid Man“, la peça que obre l’àlbum, és un dels temes més importants en la carrera de King Crimson, potser el que millor defineix la seva capacitat per conjugar el hard rock amb el jazz en un trànsit distorsionat que vaticinarà una original foscor àcida, absolutament original, que penetrarà profundament aquells que, com jo es convertiran en incondicionals seguidors d’aquest fenomen.

El contrapunt a la peça que obre el LP és “I Talk To The Wind“, una bella i melancòlica balada de Pete Senfield que Greg Lake transmet vocalment de manera molt efectiva acompanyat per uns incidentals flauta i clarinet a càrrec de Ian Mac Donald que acabaran d’arrodonir l’obra.

Epitaph” és un tema de sublim melodia que presenta un gran treball poètic de Senfield i una afligida atmosfera enaltida per la seva projecció èpica.

Moonchild” comença com una preciosa balada de subjugant imatgeria bucòlica per transformar-se en un extens mostrari jazzístic amb trets psicodèlics amb una forta càrrega experimental que, una vegada més, ens advertirà del que vendrà…

L’àlbum acaba amb el tema que dona títol a l’obra. Un inoblidable tema, absolutament brillant tant en la seva tasca instrumental com vocal, amb especial significació del mellotron d’Ian McDonald, que ens transporta a un fascinant escenari medieval. Segur que com a tants temes de King Crimson hi trobareu passatges que us recordaran moltíssims temes posteriors d’altres artistes (casualitat o alguna cosa pitjor…)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *