RICK WAKEMAN (I). Un passeig pel món dels Tudor

RICK WAKEMAN (I). Un passeig pel món dels Tudor

CARLES_BUJOSA  per Carles Bujosa.

The Six Wives of Henry VIII és el primer àlbum en solitari de Rick Wakeman, publicat el gener de 1973 per A&M Records. És un àlbum d’allò que es vendria a anomenar com a roc progressiu i la seva concepció està basada en la percepció de Wakeman sobre la personalitat i la vida de les sis esposes d’Enric VIII .

L’agost de 1971, Rick Wakeman va entrar a la banda de roc progressiu Yes al lloc del teclista Tony Kaye. Durant una gira cap a principis de l’any 1972 com a promoció del seu quart àlbum Fragile (1971), va comprar quatre llibre a una parada de l’aeroport de in Richmond, Virginia, un d’ells era The Private Life of Henry VIII de Nancy Brysson Morrison. Així com a anava llegint sobre Anne Boleyn al següent vol cap a Chicago, un tema que havia gravat al mes de novembre de 1971 li va passar pel cap .

Ell solia escriure peces de música quan viatjava però no era capaç de trobar un fil conductor per a elles. Tal i com va dir Wakeman, “Fa temps que cercava un motiu per a escriure i, de sobte, el vaig trobar  al món d’aquestes sis dones… em concentrava en alguna d’aquestes esposes i la música fluïa dins del meu cap i l’havia d’escriure”.

Així va néixer un disc històric per al desenvolupament del rock progressiu: Rick va reunir algun dels seus companys de Yes i d’altres importants músics com Les Hurdle i Ray Cooper, per donar forma als 6 temes que, a continuació vos present.

“Catherine of Aragon”

Obre l’àlbum la tremenda “Catherine of Aragon“, que mostra una coordinació al·lucinant entre tots els músics, deixant espai per a la intensitat i la contemplació (reforçada pels cors de Liza Strike i Barry St John, que formarien part essencial de “Dark Side of the Moon “).

“Anne of Cleves”

Anne of Cleves” ens mostra tot el seu virtuosisme en els teclats, utilitzant diversos suports com el Mini Moog, en una estructura bastant complexa que recorda les sonoritats característiques de Yes.

 

“Catherine Howard”

Catherine Howard” és una de les peces més belles, comença amb una emotiva introducció al piano, la qual no deixa de comptar amb potència i experimentació constant, arribant fins i tot a instàncies una mica folk.

“Jane Seymour”

L’orgue de “Jane Seymour” es va enregistrar a l’esglèsia St Giles-without-Cripplegate a Londres. Segons comenta Wakeman “No podia reproduir un so com aquest a un instrument electrònic, va ser una gran experiència poder tocar i enregistrar un instrument com aquest”.

“Anne Boleyn”

A “Anne Boleyn” es destaca el paper protagonista de Bill Bruford a la bateria, i reuneix tots els aspectes que han fet de Wakeman únic en la seva espècie: interpretació virtuosa, complexes seqüències i un treball excepcional de gravació,

“Catherine Parr”

Catherine Parr” constitueix el millor final que va poder escollir per al seu àlbum de debut. Conté una línia melòdica que a hores d’ara és una de les més reconegudes de la història del rock progressiu.

The Six Wives of Henry VIII va marcar les directrius per a tota la trajectòria de Wakeman, i una fita pel que fa a discos conceptuals. Probablement cadascuna de les dones inspiradores s’haurien sentit orgulloses de motivar semblants composicions … o potser el mateix Enric VIII.

L’àlbum va rebre, en general critiques positives. Va arribar al nombre 7 a les llistes de UK Albums Chart i el nombre 30 a les americanes Billboard 200. També va rebre la certificació d’or de la Recording Industry Association of America i ha venut més de 15 milions de còpies arreu del món.

 

L’any 2009, en ocasió del 500è aniversari de l’accés al trono d’Enric VIII es va dur a terme una interpretació en viu de l’obra al Hampton Court Palace . Cada peça va ser re-arranjada amb molts d’elements addicionals que no es poden trobar a l’edició original a causa de les restriccions de durada imposades pel vinil.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *