JAUME SISA. L’estètica galàctica

JAUME SISA. L’estètica galàctica

CARLES_BUJOSA  per Carles Bujosa.

Jaume Sisa s’autodefineix  a sí mateix com a galàctic. Sense dubte, des de les seves imaginatives i, de vegades, esbojarrades cançons, ens ha fet somniar paradisos encantats plens de personatges penjats del fil de la seva creativitat.

Va debutar amb L’home dibuixat, el seu primer disc senzill ple de ressonàncies dels sons que havien captivat Sisa des de la seva adolescència.

Va ser l’any 1971 que va aparèixer el seu àlbum de debut Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques. va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d’aquell tombant de dècada però va ser l’any 1975 quan va presentar el seu àlbum més representatiu: Qualsevol nit pot sortir el sol.

En aquest disc, apareix el so característic, que caracteritzarà els futurs treballs de Sisa. Una prohibició governativa del’actuació de  Sisa al Festival Canet Rock d’aquell any, va fer que la cançó que donava títol a l’àlbum es convertís en un tema de cult i l’èxit que va arribar a assolir va fer que es multipliquessin les seves actuacions en viu, que aviat transcendirien l’àmbit català.

Galeta Galàctica (1976), reflecteix l’ambient d’aquelles gales, que feia amb una banda pròpia; part dels seus músics membres també de l’Orquestra Plateria, que el mateix Sisa havia contribuït fundar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *