BLAY TRITONO. Una adreça plena de records

Una adreça plena de records

BLAY TRITONO. Clot, 20 (1976)

  per Carles Bujosa

Blay Tritono és un grup que sorgeix a partir de l’amalgama de la progressia musical catalana anomenada com “roc laietà” així com del Festival “Canet Rock” (el “Woodstock” català d’aquells anys), junt amb l’aportació de membres procedents de diverses agrupacions, a la recerca de la barreja comú d’una identitat pròpia, de les arrels del seu patrimoni musical, amb l’avantguarda acadèmica i amb el jazz més avançat.

El so del grup es va caracteritzar, apart de l’al·lusió al “diabolus in musica” (la 4a augmentada o tríton), per la seva potent secció de metalls, encarregada no sols de reforçar la secció rítmica sinó també d’entreteixir complexes textures harmòniques i contrapuntístiques que conformarien un so d’una gran qualitat.

Temes

1. Danza de procesión (01:53)
2. Saura I (09:36)
3. La ceba (01:37)
4. Clot 20 (05:38)
5. Saura II (05:15)
6. Montblanquet (02:40)
7. Nocturn (06:32)
8. Marroqui (03:11)

Repartiment

• Néstor Munt: trompeta, fliscorns tenor i baix, veu
• Vicenç “Morgan” Calvo: trombó i cuina
• Joan Josep Blay: Tenora, saxo alt
• Víctor Ammann: Teclats i xilòfon
• Eduard Altaba: Baix elèctric, contrabaix, guitarra espanyola i bongos
• Quino Béjar: Bateria, blocs, campanetes

El grup va ser fundat a partir d’elements de diverses procedències:

Victor Amman, procedia de grups com La Orquestra Mirasol, del grup de Maria del Mar Bonet, i de La Rondalla de la Costa.

Quino Béjar, era col·laborador de gent com Jaume Sisa.

Néstor Munt, el trompetista que acabaria passant per l’Orquestra Plateria.

Vicenç Calvo, va ser trombonista col·laborador del grup MiraSol-Colores.

Joan Josep Blay, d’altra banda, es va formar amb compositors de l’àmbit acadèmic com Xavier Montsalvatge o Josep Soler.

Altres noms que també passen per la formació, són Laura Tàpies, Eliseu Parra,Joan Saura o John Ribe.
“Clot 20” ha estat l’únic treball editat d’aquest grup efímer, però molt original, dins del paisatge musical progressiu català (amb abundants al·lusions al jazz mes lliure i a la composició d’autors catalans com Jep Nuix, Joan Albert Amargós o Miquel Roger).

 
El tema que dóna nom a aquest àlbum, Clot 20, és una peça d’una gran intimitat composada per Néstor Munt, on, el so penetrant del contrabaix, acompanyat per les sorprenents acrobàcies de la trompeta i del trombó, ens portarà fins a una deliciosa atmosfera plena de fum, poblada pels més foscos personatges escapats de novel·les d’autors com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o de tants d’altres …

Entre les notes d’aquest excel·lent tema, hi veureu planejar els esperits de Charles Mingus, Ron carter o, fins i tot, de Miles Davis …