JETHRO TULL (II). Neix el so “Jethro”

Jethro Tull (II). Neix el so “Jethro”

  per Carles Bujosa

A finals de 1968, just després d’haver publicat el primer àlbum “This was”, Mick Abrahams va abandonar el grup.

Després de múltiples audicions, Ian Anderson va triar com a nou guitarra Martin Barre. En Barre va impressionar n’Ian, més que res, per la seva persistència: a la seva primera audició, estava tan nerviós que gairebé no va ser capaç de tocar i, a una segona, es va presentar sense cap cable per a connectar la seva guitarra a l’amplificador. Al cap i a la fi, en Martin Barre serà el definitiu substitut de Mick Abrahams i l’únic membre de la banda d’Ian que ha durat fins avui.

En aquest moment, amb la partida d’Abrahams, Ian Anderson, va ser completament lliure de fugir de l’estereotip de “banda de blues” i va començar a escriure temes com “A Christmas Song”, “Love Story” i “Living In The Past” que constitueixen clars exemples de la seva capacitat de composició que demostra el naixement d’un estil propi i absolutament original : allò que tots coneixerem com a “so Jethro”. (Aquests temes i molts d’altres es recopilarien a l’àlbum “Living in the past” que es publicaria l’any 1972)
La popularitat de la banda anava en constant augment. Les seves primeres gires a l’estranger varen ser a començaments de 1969 quan varen actuar com a teloners de bandes com Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Fleetwood Mac, Blood, Sweat & Tears, … Aleshores, Ian ja anava escrivint els temes que constituirien el nou àlbum “Stand up”, que veuria la llum l’agost de 1969 i que per a molts de seguidors representa el primer àlbum real de Jethro Tull. L’èxit va ser gairebé immediat tant a Anglaterra, als Estats Units com a molts d’altres països.
“Stand up”, consta de deu temes, escrits íntegrament per Ian Anderson a excepció de “Bourée”, jazzística adaptació lliure del cinquè moviment de la “Suite per a llaüt en mi menor BWV 996” de J. S. Bach. Amb aquesta obra estam al davant del naixement d’un nou estil, estil que, d’alguna manera, perviurà al llarg de tots els àlbums futurs de Jethro Tull i que inclourà el grup dins de la denominació de roc progressiu , tal i com va passar amb tantes d’altres bandes com King Crimson, Genesis, i Yes.
Però cal destacar, així mateix, l’aparició d’instruments poc convencionals aleshores com: balalaika, mandolina, orgue hammond, cordes i, per descomptat , la flauta característica d’Ian que es transformarà en instrument principal, compartint el protagonisme amb la versàtil guitarra de Martin Barre .

A continuació vos present un parell dels temes més característics d’aquest àlbum

A New Day Yesterday

És la cançó que obre l’àlbum. Mostra unes clares arrels del món del blues. Tot i la seva antiguitat encara és un dels temes més utilitzats a les actuacions en directe.
A la lletra se’ns presenta la frustració a que ens porten les obligacions quotidianes que, de cap manera, ens permeten establir d’altres lligams.
“Oh I want to see you soon but I wonder how. (…)
Oh I had to leave today just when I thought I’d found you.”

Bourée

Probablement és el tema més conegut i interpretat de Jethro Tull. La peça està constituïda per una lliure adaptació del cinquè moviment de la “Suite per a llaüt en mi menor BWV 996” de J. S. Bach. Segons declara l’Ian l’origen d’escriure aquest tema s’ha d’atribuir a un veïnat seu que estudiava la peça a la guitarra a totes hores, una i una altra vegada…
Aquesta versió està gravada en directe l’any 1969 i cal destacar, apart de l’excel·lent interpretació de Ian Anderson, la segona flauta tocada pel guitarrista Martin Barre i el baix de Glen Cornick.