WENDY CARLOS o el naixement de l’electrònica musical

Wendy Carlos o el naixement de l’electrònica musical.

 CARLES_BUJOSA  per Carles Bujosa

Wendy Carlos va néixer com a Walter a Pawtucket, Rhode Island. De ben jove va ser un prodigi musical, va començar a estudiar piano als sis anys i als deu ja havia composat  “Un trio per a clarinet, acordió i piano“. L’any 1953 (als 14 anys) va guanyar una concurs científic organitzat per la Westinghouse amb un ordinador de construcció casolana, moment en que la paraula “ordinador” no era gens habitual.

Carlos es va graduar en música i física a la Universitat de Brown (1962) i en composició a la Universitat de Columbia (1966). Va estudiar amb Vladimir Ussachevsky, pioner de la música electrònica, i va treballar amb Otto Luening i Jack Beeson a la famosa Columbia-Princeton Electronic Music Center.

Després de graduar-se, Carlos va ser presentat al Dr Robert Moog i es va convertir en un dels seus primers clients, donant-li assessorament i assistència tècnica per al desenvolupament del sintetitzador Moog. Carlos va convèncer Moog per afegir sensibilitat tàctil al teclat del sintetitzador, junt amb d’altres millores.

Al voltant de 1966, Carlos va conèixer Rachel Elkind, que va passar a produir Switched-On Bach i altres àlbums primerencs. Amb els ingressos de Switched-On Bach, els dos varen reformar una vella casa de pedra a Nova York, que van convertir en vivenda, despatx i estudi de gravació, tot ben tancat dins d’una gàbia de Faraday per tal de protegir els equips d’interferències.

Switched-On Bach (1968) va ser un dels primers àlbums que varen cridar l’atenció sobre el sintetitzador com un veritable instrument musical. L’àlbum recull obres de Johann Sebastian Bach, interpretades en un sintetitzador Moog, un sistema modular un dels quals es mostra a la portada de l’àlbum.

A causa de la naturalesa monofònica del  Moog, Carlos mai va tenir l’opció de gravar dues notes simultànies. Les construccions dels més simples acords requerien la superposició de múltiples pistes, fent de la gravació de l’àlbum un procés lent i tediós al que es varen haver de dedicar moltes hores, tant a l’experimentació amb sons sintètics adequats per a cada veu, com a la consecució d’una perfecta sincronització. El projecte es va enregistrar amb una gravadora de 8 pistes construïda pel mateix Carlos, evidentment, avui en dia ens costa imaginar l’esforç que el projecte va suposar, sense cap de les eines habituals que avui són a l’abast de gairebé tothom com seqüenciadors MIDI o teclats polifònics.

Sinfonia to Cantata BWV 29 – Switched on Bach

Switched-on-Bach – Inventions no. 8, no. 14, no.4

 

Switched-On Bach es va convertir en un dels primers LPs clàssics que va vendre 500.000 còpies, guanyant el disc d’or l’agost de 1969, i el de platí al novembre de 1986. Es va mantenir en el primer lloc en la llista d’àlbums de Billboard Magazine clàssica durant dos anys i 49 setmanes.

Varen aparèixer dues seqüeles més dins del mateix estil: “El sintetitzador ben temperat” (1969) i Switched-On Bach II (1973).

L’any 1971, Carlos va compondre i va gravar la música per a la banda sonora de “A Clockwork Orange”, dirigida per Stanley Kubrick i basada en la novel·la del mateix nom escrita per Anthony Burgess.

Més endavant va treballar de nou amb Kubrick a la banda sonora de “The shining” (1980), encara que, al cap i a la fi, Kubrick va utilitzar utilitza sobretot la música pre-existent de compositors d’avantguarda que havien fet servir com a guia.

Molts més treballs varen venir després, però des d’aquí vull valorar la contribució de Walter/Wendy Carlos al naixement de les modernes eines actuals per a la producció musical i, com no, a propiciar que tants com jo, de ben jovenets, s’enamoressin perdudament de la meravellosa música de Bach.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *