EL RACÓ DE LES OMBRES per Carles Bujosa

LEONARD COHEN. Ben repentinat per a tornar de capvespre a l’escola…

BEN REPENTINAT PER A TORNAR DE CAPVESPRE A L’ESCOLA

  per Carles BujosaCARLES_BUJOSA

Durant més de  quatre dècades, Leonard Cohen ha estat un dels compositors més importants i influents del nostre temps. Les seves cançons han assolit un nivell incomparable d’intimisme i originalitat. Sexe, espiritualitat, religió, poder… són temes que d’una forma habitual trobarem a les seves cançons . La poesia de Leonard és sempre profunda i emotiva, igual com la seva peculiar veu. Prolix, subtil, desabrigat, envoltat de fum, romanços i llibres, Leonard Cohen ens ofereix un món amagat on podrem retrobar el més profund de la nostra essència.

El seu primer àlbum, “Songs of Leonard Cohen” (1967), l’anunciava com a un talent essencial i innegable. Inclou tals cançons com “Suzanne“, “Sisters of Mercy“, “So Long, Marianne” i “Hey, That’s No Way to Say Good“, convertits ara en clàssics de la música d’aquella època. Si Cohen mai no hagués enregistrat cap altre àlbum, ja hauria passat a la història només per aquest.

Suzanne

Els dos àlbums extraordinaris que varen aparèixer a continuació, “Songs From a Room” (1969), que inclou el clàssic, “Bird on the Wire” i “Songs of Love and Hate” (1971), constitueixen allò que va anomenar la seva “trilogia de cançons“.

Les cançons de Cohen, maques, tristes, en aparença senzilles, però molt complexes a nivell emocional, semblen abandonades, cobertes només per algunes guitarres acústiques i uns quants arranjaments per a teclat i baix.

Songs from a Room” resulta una bona companyia per a moments de solitud i pot funcionar com un amic que, a més d’escoltar, aconsella a través d’històries, que si bé són tristes i doloroses, ajuden, d’alguna manera, a reconfortar-nos.

He volgut recollir a continuació la peça “Bird on the Wire“, cançó amb la que em vaig enamorar d’aquesta atmosfera de profunda intimitat, perduda al final d’una de tantes cintes-collage que acostumava a gravar el meu germà. Record les milers de vegades que vaig haver de rebobinar aquella cinta per, tot havent dinat, poder gaudir d’aquella glopada de vida que m’encisava profundament, just abans de tornar a aquella maleïda escola on “una banda de frares feien de mestres….

 

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *