MÚSICA PER A UNES ESPERADES VACANCES

MÚSICA PER A UNES ESPERADES VACANCES

per Carles Bujosa. 

Abans de la seva sobtada mort a l’edat de 44 anys, Don Ellis ja era un dels músics de jazz més creatius i innovadors de tots els temps, amb una carrera professional que no es va allargar més enllà dels 25 anys.

Llicenciat en composició per la Universitat de Boston l’any 1956, i encara que va destacar com a trompetista, bateria, compositor, arranjador, artista d’enregistrament, autor, crític, i educador de música, la figura de Don Ellis es troba més freqüentment associada a la seva principal tasca com a líder de big band. La seva orquestra, va aconseguir una acollida popular enorme al final dels anys seixanta i setanta, moment en que l’èxit d’aquest tipus de formacions estava en clara decadència.

Va debutar amb la banda de Ray McKinley, i quan es va llicenciar de l’exèrcit, l’any 1958, va entrar a formar part del grup de Charlie Barnet, i, mes tard, de la banda de Maynard Ferguson.

L’any 1961 va arribar a New York amb una sòlida formació i ben rodat amb el seu instrument i va entrar a tocar al sextet del pianista George Russell, on va coincidir amb Eric Dolphy.

Entre els anys 1960 i 1962, va gravar diversos discs amb el segell “Candid” i amb “Pacific Jazz“. El 1963 va viatjar a Europa i va formar la banda ‘”Hindustany Jazz Sextet” una banda de vida efímera que intentava combinar música oriental amb alguns arranjaments de jazz.

Va ser aleshores que va incorporar a la seva trompeta una quarta vàlvula, – va ser el primer músic de jazz que ho va fer-  cosa que li permetria tocar quarts de to en el desenvolupament general d’una improvisació.

Va ser a Los Angeles l’any 1964 quan va aconseguir assolir l’èxit amb el seu projecte musical, contra totes les previsions, i el seu grup va participar en aquella època als millors festivals de jazz del món. En aquells anys va gravar el seu disc amb mes èxit fins aleshores anomenat “Electric Bath” per a Columbia el 1967.

Ellis, va ser un dels millors músics de jazz en el període final dels anys seixanta, prova d’aquesta època n’és el magnífic disc en directe de 1968 titulat “Live at Fillmore” que el va llançar definitivament cap a la fama. Cal també esmentar la seva col·laboració al món del cinema on va guanyar diversos premis per la banda sonora de la pel·lícula “French Connection” a 1972.

Un atac al cor el 1975 el va obligar a reduir la seva activitat i tres anys mes tard un nou infart va acabar amb la seva vida.

La importància d’Ellis radica en el seu ús de tècniques musicals innovadores basades en l’ús de mecanismes rítmics de base que, d’alguna manera constituiran la seva marca d’identitat. Així, les seves composicions freqüentment s’estructuraran en compassos amb numeradors de 5, 7, 9, 11, 19, 25, 33, etc. Aquestes innovacions rítmiques d’Ellis ,malgrat moltes crítiques rebudes, no pretenen ser reclams publicitaris, sinó que són el resultat dels seus estudis de fusió de múltiples cultures musicals.

“Open wide”, tema enregistrat al disc “Live at Montreux (1977)”, representa un excel·lent exemple de la creativitat rítmica de Don Ellis.

Mai no podré oblidar el dia que vaig sentir per primera vegada aquest tema. Va ser un migdia de primavera quan, tot just entrant a casa, l’olor de les panades que la meva mare tenia al forn m’anunciava les esperades vacances de Pasqua… i, al vell plat giradiscos, sonava el darrer disc que havia comprat el meu germà…