BUT BEAUTIFUL. Un disc necessari
per Miquel Brunet.
UN DISC NECESSARI
Vaig començar a trepitjar professionalment els escenaris de Tito’s i Jack El Negro amb Els Valldemossa a finals del 70. A Mallorca aleshores, sentir i aprendre Jazz no era tant l’abast com ho és avui en dia. Havíem de recórrer als discs dels nostres ídols.
Aleshores solia coincidir amb un excel·lent pianista a qui envejava en secret. Em cridava poderosament l’atenció que un mallorquí fos posseïdor d’una tècnica jazzística de gust exquisit i improvisés fluidament amb les formes dels grans artistes de la música negra d’ultramar.
Vaig admirar profundament Cosme Adrover, perquè posseïa un llenguatge elegant i un fraseig fluid quan s’asseia al piano. Sense malabarismes ni grans focs artificials, però sempre encertat. Duia el bagatge jazzístic dels que han tingut la sort d’abandonar aquesta Illa per abeurar-se de coses noves, sense perdre la nostra identitat. Els dits del santanyiner es passejaven pel teclat amb una classe entre italiana i novaiorquesa.
Quelcom semblant em passava amb Marita Halse, aquella noruega que vivia a Mallorca quan, en plena adolescència, només d’escoltar-ne el nom, ja em semblava de primer nivell. Quan al poc temps vaig tenir l’honor d’arreglar musicalment i produir un LP en el que ella participava, vaig comprovar la seva qualitat vocal que encara avui manté. Marita m’agradava perquè vessà en veu i ànima a la nostra Illa les seves qualitats artístiques, en lloc de fer-ho a Londres o Nova York.
Per això, trenta anys més tard, quan he tingut la sort de participar en el fet de fer palès en suport fonogràfic sons que feia tants d’anys que no escoltava, he de dir que la meva felicitat ha estat immensa. Per això m’apassiona la feina que faig. Perquè em permet contribuir a deixar constància del talent i la creativitat d’altri.
De Wojtek Sobolewski i les seves excepcionals virtuts al contrabaix, no en puc parlar obertament amb la imparcialitat que voldria, degut a l’amistat que ens uneix, però sí de la solvència, seguretat i musicalitat que he gaudit en tants concerts com he compartit amb aquest jove polonès.
Cosme Adrover és, des del seu cosmopolitisme universal, part essencial del nostre paisatge musical. També ho són Marita Halse i Wojtek Sobolewski, perquè dibuixen constantment el perfil cultural d’una Mallorca oberta a les músiques del món sencer.
Els tres ens regalen un disc preciós, intimista, elegant,…BUT BEAUTIFUL
Què més podem desitjar? I ho tenim aquí, a tombar el cantó.
