A L’OCTUBRE, REVOLUCIÓ
per Miquel Brunet.
A L’OCTUBRE, REVOLUCIÓ
La segona Revolució Russa tingué lloc un més d’octubre de 1917.
Alguna cosa deu estar passant, quan els dos darrers discs que he tingut la sort i de produir ( BROOTS I TAVERNERS) surten a l’octubre. Són ambdós inconformistes, retreuen a qui ens mana que ens malmenin i exhibeixen amb orgull la nostra identitat . Per què serà que les revolucions floreixen a l’octubre?
I em demano: Serveixen els discs per a l’inconformisme? Ha de tenir identitat un disc per ser bo? Que és la identitat en música?
TAVERNERS I BROOTS, no són fruit de la uniformització global. Vénen del Siau qui sou de Guillem d’Efak, però enfilen el camí del futur amb pas ferme i actitud contemporània.. Ambdós vénen a omplir d’esperança una certa buidor d’idees. I ho fan amb una veu i personalitat pròpia. Perquè ambdós presumeixen de País, llengua i cultura.
Fa molts anys, al MIDEM de Cannes, vaig enfrontar-me a haver de donar a conèixer els nostres discs a 12.000 professionals vinguts de tot el món. Em veia com una gota enmig del mar i pensava: “Qui s’interessarà per nosaltres, illencs, petits i desconeguts, que s’expressen en una llengua minoritària si la resta d’oferta son una allau d’artistes cantant en anglès, protagonistes del prime time televisiu.
Al poc vaig adonar-me, que precisament per això, per tenir una llengua, una identitat pròpia i una música distinta a l’omnipresent model anglosaxó, la música de les Illes interessava. Aquells dies vaig signar contractes de llicència de discs de Cap.pela i Tomeu Estaràs de Els Valldemossa per a Taiwan i Korea del Sud.
Estimo BROOTS i TAVERNERS perquè fan música de la bona. Però també perquè quan parlen, diuen coses.
Espero equivocar-me si vaticino que probablement no gaudiran de l’atenció del sistema, ni seran guardonats per la seva creativitat. Perquè, el sistema, des de la mediocritat, premia als projectes, que quan obren la boca, no diuen res, o ho fan en llengües alienes que costi entendre.
És octubre, mes de revolució. Alguna cosa està passant quan el jovent aixeca la veu.
Él món és ple d’injustícia i estultícia. Però també d’esperances, revolucions i de músiques variades.
Si volem que ens escoltin, facem la nostra!
Miquel Brunet. Músic.