ONA EDICIONS

JETHRO TULL (IV): AQUALUNG, LA PRIMERA DE LES OBRES MESTRES per Carles Bujosa.    El quart àlbum de Jethro Tull, Aqualung, publicat al març de 1971 es convertirà en un dels més importants, tant lírica com musicalment. Les vendes han superat els cinc milions fins a dia d’avui. Es compon d’onze cançons de gran abast, que contenen una gran quantitat de crítiques sobre diversos aspectes de la societat, que, per cert, no perden la seva vigència amb el pas dels anys. A l’àlbum hi trobam una clara dicotomia acústica / elèctrica. Hi ha sis cançons on destaca la guitarra “dura”, mentre que les cinc restants són majoritàriament acústiques. Fins i…

PINK FLOYD (II): 1968, COMENÇA L’ERA DE L’EXPERIMENTACIÓ. per Carles Bujosa.  Ja sense la presència de Barrett a la formació, Gilmour, Waters i Wright es van haver de fer càrrec de les tasques creatives del grup, aportant cada un la seva veu i la seva proposta e so a les noves produccions, però obtenint uns nous materials amb menys consistència que els de l’era Barrett. Syd Barrett havia estat l’intèrpret principal durant els primers anys, en l’època següent Gilmour, Wright i, especialment, Waters es van convertir en els principals compositors i veus dins de la banda. El nou disc, A Saucerful of Secrets, llançat al juny de 1968, va aconseguir…

KING CRIMSON (III) 1970: LIZARD O EL DISC DEL FOC per Carles Bujosa.      Robert Fripp, amb el seu continu renovar de membres ja definitivament sense Greg Lake i Mike Giles, substituït a la bateria per Andy McCulloch, va donar com a resultat “Lizard” (1970), un memorable àlbum on hi va participar gent com Marc Charig a l’oboè o Jon Anderson, component del grup Yes. Lizard és uns disc amb una orientació clarament jazzística, amb evidents influències, sobretot de  Miles Davis. En el moment del seu llançament, la crítica va destacar especialment el trencament amb la fórmula i estructura dels dos àlbums anteriors, anant més enllà, sense perdre la…

MÚSICA PER A UNES ESPERADES VACANCES per Carles Bujosa.  Abans de la seva sobtada mort a l’edat de 44 anys, Don Ellis ja era un dels músics de jazz més creatius i innovadors de tots els temps, amb una carrera professional que no es va allargar més enllà dels 25 anys. Llicenciat en composició per la Universitat de Boston l’any 1956, i encara que va destacar com a trompetista, bateria, compositor, arranjador, artista d’enregistrament, autor, crític, i educador de música, la figura de Don Ellis es troba més freqüentment associada a la seva principal tasca com a líder de big band. La seva orquestra, va aconseguir una acollida popular enorme…

TANGERINE DREAM per Carles Bujosa.  El 1966 Edgar Froese, era estudiant de la Kunstakademie (Acadèmia de les Arts) de Berlín i líder d’un grup de rock anomenat The Ones, va anar a Barcelona i, posteriorment, a Cadaqués amb un company d’estudis, on conegueren Salvador Dalí. Com a resultat del contacte amb l’artista, Froese va replantejar-se molts dels seus postulats musicals, cosa que provocà la dissolució de The Ones. Un any més tard, i després d’una breu estada a París, Froese formà una altra banda, Minus Plus, en companyia de Charlie Mariano i Konrad Schnitzler. Poc després Charlie Mariano els deixà i fou substituït per Klaus Schulze, que en aquella època…

PINK FLOYD O EL ROCK PSICODÈLIC per Carles Bujosa.   Pink Floyd va néixer l’any 1964 a partir d’una banda anomenada Sigma 6,7 ​​que va canviar el seu nom successivament a T-Set, Megadeaths, The Screaming Abdabs, The Architectural Abdabs i The Abdabs. Quan la banda es va disoldre, alguns dels seus membres (els guitarristes Bob Klose i Roger Waters, el baterista Nick Mason i el teclista Rick Wright) van formar una nova banda anomenada Tea Set. Després d’un breu temps amb Chris Dennis com a vocalista principal, el guitarrista i vocalista Syd Barrett, fan dels Beatles i del rhythm and blues, es va unir a la banda, i Waters va passar a…

TOM WAITS (I). ELS ORÍGENS D’UN GENI AMB LES SABATES BRUTES per Carles Bujosa.  Thomas Alan Waits va néixer el 9 de desembre de 1949 a Pomona (Califòrnia), dins d’un taxi (segons conten), a un petit suburbi de Los Angeles proper a la ciutat de Whittier el dia que es complia l’aniversari del bombardeig de Pearl Harbour. Als 14 anys va deixar l’escola i aconseguí una feina a la cuina d’un petit restaurant italià, Napoleone’s Pizza House, on començarà a composar els seus primers temes. Cal destacar la referència explícita que farà a aquest lloc al seu segon disc. Passat un temps Tom va deixar aquesta feina i començà a…

PER A TU, JACO   per Carles Bujosa. John Francis Pastorius, va ser fill d’un anomenat bateria de Jazz, i des de la seva infantesa, es va veure envoltat per sons negres. Als 7 anys, Jaco, es va traslladar amb la seva família a Fort Lauderdale (Florida). En aquesta localitat, va tenir l’oportunitat d’enriquir-se d’una àmplia gamma d’estils musicals, incloent sons del Carib, percussió cubana i Rhythm & Blues. Jaco era originalment un bateria, però va començar amb el baix elèctric quan, a l’edat de 13 anys, es va trencar un canell. Una de les seves primeres bandes com a baixista van ser “Las Olas Brass”, a la qual es va…

PAU RIBA: UN MALLORQUÍ SENSE ATURALL  per Carles Bujosa. Descendent d’una família burgesa, nét del diputat i fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva per via materna, i del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu, per via paterna, Pau Riba va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador… El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència estètic-musical amb els líders del grup, perquè el trobaven més a prop…

BEN REPENTINAT PER A TORNAR DE CAPVESPRE A L’ESCOLA   per Carles Bujosa.  Durant més de  quatre dècades, Leonard Cohen ha estat un dels compositors més importants i influents del nostre temps. Les seves cançons han assolit un nivell incomparable d’intimisme i originalitat. Sexe, espiritualitat, religió, poder… són temes que d’una forma habitual trobarem a les seves cançons . La poesia de Leonard és sempre profunda i emotiva, igual com la seva peculiar veu. Prolix, subtil, desabrigat, envoltat de fum, romanços i llibres, Leonard Cohen ens ofereix un món amagat on podrem retrobar el més profund de la nostra essència. El seu primer àlbum, “Songs of Leonard Cohen” (1967), l’anunciava com…

LA COLLA DELS GERMANS ALLMAN  per Carles Bujosa.  El principal impulsor del projecte dels Allman Brothers va ser Duane Allman, que  va iniciar la seva carrera com a músic de sessió per als estudis Fame, assolint una gran notorietat gràcies a la seva gran habilitat amb les sis cordes. La seva guitarra es pot escoltar a temes de Wilson Pickett, King Curtis, Percy Sledge oAretha Franklin. Al seu costat hi havia el seu germà menor Gregg, que s’ocupava de l’orgue i de la principal part vocal. Forrest Richard Betts, sobrenomenat Dickey s’ocupava de la segona guitarra, Berry Oakley era el baixista i la parella Butch Trucks i Jaimoe Jai Johanny s’encarregaven de les seves respectives bateries. El seu primer disc va ser l’homònim “The Allman Brothers Band” (1969), publicat al segell de Phil Walden (mànager d’Otis Redding) Capricorn Records i produït perAdrian Barber. El resultat va ser un gran treball…

GENESIS (III): ES CONSOLIDA L’ART ROCK per Carles Bujosa.     Foxtrot és el quart àlbum de Genesis , i el segon de la que hem vengut anomenant “era Gabriel”, va ser gravat i publicat durant l’any 1972 , quan la carrera de la banda es trobava en ple ascens. Steve Hackett que va ingressar a la banda quan l’anterior àlbum, “Nursery Cryme” ja estava gairebé tancat, ens mostra ja en aquest les seves excel·lents aptituds creatives Foxtrot es convertiria en un clàssic de les primeres èpoques de Genesis . En ell es desenvolupen els conceptes musicals que ja s’havien definit en l’anterior treball. És en aquest moment quan a…

KING CRIMSON (II): IN THE WAKE OF POSEIDON O L’ÀLBUM D’AIGUA per Carles Bujosa.   Ian McDonald i Michael Giles va deixar la banda després de la seva primera gira pels Estats Units l’any l’any 1969. Greg Lake va ser el següent membre que també partiria, després d’haver estat en contacte amb Keith Emerson per tal d’unir-se al futur Emerson, Lake & Palmer a principis de 1970. Això va deixar a Robert Fripp com l’únic músic romanent de la banda, havent-se de dedicar, a més de a la guitarra, a de les funcions de teclista, desplaçant el mellotron un poc l’antic paper de protagonista exclusiu de la guitarra. Per compensar,…