-
PREMIATA FORNERIA MARCONI: la delicadesa progressista italiana dels 70
PREMIATA FORNERIA MARCONI: LA DELICADESA PROGRESSISTA ITALIANA DELS 70 per Carles Bujosa. El pioner dels grups progressistes italians dels 70 va ser Premiata Forneria Marconi. Va ser capaç de desenvolupar un estil completament personal, diguem-ne “italià”. La seva música lírica, romàntica i elegant, plena de delicadesa té una gran riquesa melòdica i instrumental, les composicions i els arranjaments són extremadament originals. Són ben evidents les influències de King Crimson als sintetitzadors i, sobretot de Peter Gabriel a la part vocal. La instrumentació que ens ofereixen és magnífica, amb una fluida guitarra, uns originals sons de sintetitzador i la presència d’elements alternatius com el violí i la flauta El…
-
WENDY CARLOS o el naixement de l’electrònica musical
Wendy Carlos o el naixement de l’electrònica musical. per Carles Bujosa Wendy Carlos va néixer com a Walter a Pawtucket, Rhode Island. De ben jove va ser un prodigi musical, va començar a estudiar piano als sis anys i als deu ja havia composat “Un trio per a clarinet, acordió i piano“. L’any 1953 (als 14 anys) va guanyar una concurs científic organitzat per la Westinghouse amb un ordinador de construcció casolana, moment en que la paraula “ordinador” no era gens habitual. Carlos es va graduar en música i física a la Universitat de Brown (1962) i en composició a la Universitat de Columbia (1966). Va estudiar amb Vladimir Ussachevsky,…
-
JETHRO TULL (II). Neix el so “Jethro”
Jethro Tull (II). Neix el so “Jethro” per Carles Bujosa A finals de 1968, just després d’haver publicat el primer àlbum “This was”, Mick Abrahams va abandonar el grup. Després de múltiples audicions, Ian Anderson va triar com a nou guitarra Martin Barre. En Barre va impressionar n’Ian, més que res, per la seva persistència: a la seva primera audició, estava tan nerviós que gairebé no va ser capaç de tocar i, a una segona, es va presentar sense cap cable per a connectar la seva guitarra a l’amplificador. Al cap i a la fi, en Martin Barre serà el definitiu substitut de Mick Abrahams i l’únic membre de la…
-
MALICORNE: del folk tradicional al rock més progressiu
Malicorne: del folk tradicional al rock més progressiu per Carles Bujosa Gabriel Yacoub i Marie Yacoub van fundar Malicorne l’any 1974. Van prendre el nom d’una ciutat francesa, famosa per la seva porcellana. Alguns dels seus àlbums es titulen senzillament Malicorne i, tot i que no apareix cap nombre algun a la carpeta, els seguidors els solen numerar per a referir-s’hi. Als inicis el grup es composava pel matrimoni Yacoub, Laurent Vercambre i Hughes de Courson. La combinació de guitarra elèctrica, violí, dulcimer, bouzouki i una vocalista femenina recorda immediatament a Steeleye Span, el seu equivalent anglès, el que els situa dins de l’anomenat gènere del folk-rock. Els quatre…
-
OLIAS OF SUNHILLOW. L’anhel de fantasia que et farà sentir viu
L’anhel de fantasia que et farà sentir viu. per Carles Bujosa Olias of Sunhillow és el primer àlbum en solitari de Jon Anderson, llegendari cantant del grup Yes que va veure la llum l’any 1976. L’àlbum explica la història de l’èxode de tot un poble a causa d’una greu catàstrofe al seu món. Tres genets des de llocs desconeguts, éssers de llum, energia, i música, es troben al Jardí de Geda. Els tres s’uneixen per tal de salvar les quatre tribus de Sunhillow — Nagrumum, Asatranius, Oractanium, i Nordranius — de la destrucció imminent del seu món. Olias, nom del protagonista de la història, és el responsable del disseny…
-
GENESIS (II). 1971: Es consolida la personalitat de l’era “Gabriel”
GENESIS (II). 1971: Es consolida la personalitat de l’era “Gabriel” per Carles Bujosa Després de la partida d’Anthony Phillips i John Mayhew, apareix l’any 1971 el tercer disc de Genesis: “Nursery Crime” . Aquest serà el primer àlbum que reunirà els membres de l’era “Gabriel” que s’allargarà fins a 1975: Peter Gabriel (veu i flauta), Steve Hackett (guitarres), Tony Banks (teclats i guitarra de 12 cordes), Mike Rutherford (baix i guitarra de 12 cordes) i Phil Collins (bateria). Encara que, en termes de producció, Nursery Cryme no presenta un so tan “net” com els àlbums posteriors (la majoria de les cançons estaven gravades solament en 8 canals), va representar un…
-
La Rondalla de l’enyorada genialitat
La Rondalla de l’enyorada genialitat per Carles Bujosa. La “Rondalla de la costa” va néixer a rel de la darrera derivació de la família creada a l’entorn de “l’Orquestra Mirasol” , magnífic grup que ja va ser objecte del nostre més sentit agraïment, dins d’aquesta secció, ja fa un parell de setmanes. Després del memorable disc, “d’oca a oca i tira que et toca”, l’any 1976, ”l’Orquestra Mirasol” es va escindir en dues formacions: “La rondalla de la costa”, iniciada per Xavier Batlllés, junt amb Marià Albero i, d’altra banda, “Mirasol-Colores”, liderada per Dave Pybus, mentre que Víctor Amman passaria a formar part de “Blay Tritono”. “La Rondalla de…
-
LA BANDA DELS PINGÜINS o la tendresa feta música
LA BANDA DELS PINGÜINS o la tendresa feta música per Carles Bujosa. The Penguin Cafe Orchestra va ser fundada pel compositor anglès Simon Jeffes. Jeffes va començar a tocar la guitarra als 13 anys i més endavant va estudiar piano, guitarra clàssica i musicologia al Chiswick Polytechnic però ho va deixar just abans de graduar-se. L’any 1972 va passar una temporada al Japó on va desenvolupar un particular interès per la música ètnica, en especial l’africana i va decidir mesclar aquests estils amb tendències occidentals més tradicionals. D’aquesta mescla va néixer la Penguin Cafe Orchestra . Segons declarà ell mateix, la idea del “Penguin Cafe” li va venir al cap…
-
JAUME SISA. L’estètica galàctica
JAUME SISA. L’estètica galàctica per Carles Bujosa. Jaume Sisa s’autodefineix a sí mateix com a galàctic. Sense dubte, des de les seves imaginatives i, de vegades, esbojarrades cançons, ens ha fet somniar paradisos encantats plens de personatges penjats del fil de la seva creativitat. Va debutar amb L’home dibuixat, el seu primer disc senzill ple de ressonàncies dels sons que havien captivat Sisa des de la seva adolescència. Va ser l’any 1971 que va aparèixer el seu àlbum de debut Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques. va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d’aquell tombant de dècada però va ser l’any…
-
RICK WAKEMAN (I). Un passeig pel món dels Tudor
RICK WAKEMAN (I). Un passeig pel món dels Tudor per Carles Bujosa. The Six Wives of Henry VIII és el primer àlbum en solitari de Rick Wakeman, publicat el gener de 1973 per A&M Records. És un àlbum d’allò que es vendria a anomenar com a roc progressiu i la seva concepció està basada en la percepció de Wakeman sobre la personalitat i la vida de les sis esposes d’Enric VIII . L’agost de 1971, Rick Wakeman va entrar a la banda de roc progressiu Yes al lloc del teclista Tony Kaye. Durant una gira cap a principis de l’any 1972 com a promoció del seu quart àlbum Fragile (1971),…
-
KING CRIMSON (I) – 1969: neix la foscor psicodèlica que s’avançà al seu temps…
King Crimson (I) – 1969: neix la foscor psicodèlica que s’avançà al seu temps… per Carles Bujosa. King Crimson és un grup musical britànic fundat el 1968 per Robert Fripp (nascut el 16 de maig de 1946 a Dorset, Anglaterra), un fenomenal guitarrista amb ànsies d’experimentació sonora, amant de la música clàssica i del jazz i que va convertint la seva banda en un dels principals noms del moviment progressiu sorgit a Gran Bretanya a finals dels anys 60 i començaments dels 70,tot i que, en molts d’aspectes és van avançar massa al seu temps. El grup va derivar del trio Giles, Giles & Fripp, fundat l’any 1967 per Fripp…
-
GWENDAL: el so de les terres de la Bretanya
GWENDAL: el so de les terres de la Bretanya per Carles Bujosa. La banda es va formar forma l’any 1972 per iniciativa de Youenn le Berre i Jean-Marie Renard. El primer àlbum no es va fer esperar, i va sortir a la venda el 1974 amb el nom d’ “Irish Jig”. Des del primer moment es pot apreciar que aquest grup compta amb una gran multiplicitat d’influències, des de la música tradicional irlandesa fins al rock passant pel jazz i la música clàssica. L’èxit va ser rotund tant segons les crítiques a la premsa especialitzada com a les vendes, cosa que va dur el grup a publicar el seu segon…
-
SECTA SÒNICA. Quan les guitarres portaven la veu cantant
SECTA SÒNICA. Quan les guitarres portaven la veu cantant per Carles Bujosa Secta Sònica va ser un dels grups que va sorgir als anys 70 dins del moviment que es va venir a anomenar com roc laietà (d’altres exemples, alguns dels quals ja hem anat comentant dins d’aquesta secció, eren: Música Urbana, Orquestra Mirasol, Gòtic, Iceberg, etc). Aquests grups tenien com a base la sala Zeleste, local de Barcelona, al carrer Plateria, prop de la Via Laietana, dirigit per Víctor Jou i que als vuitanta es va traslladar a una antiga fàbrica del Poble Nou. El roc laietà tenia com a fonament la fusió de jazz amb roc progressiu mediterrani…
-
MÚSICA URBANA. L’època daurada del rock català
MÚSICA URBANA. L’època daurada del rock català per Carles Bujosa Música Urbana va ser una creació del pianista i compositor Joan Albert Amargós, que va anar buscant i contactant amb músics de diferents bandes catalanes, sobretot de la desapareguda Máquina!, per tal de crear un grup de Jazz-Fusió-Rock progressiu que marcaria una època. Entre els seus components cal destacar la presència del baixista Carles Benavent, músic que ha tocat amb Miles Davis, Chick Corea,Paco de Lucía i altres grans artistes del jazz i del flamenc. El grup va tenir una curta trajectòria. Impulsat pel segell Zeleste – Edigsa, vinculat al local Zeleste, de Barcelona, va debutar al Teatre Monumental de…
-
LONE STAR. Una relíquia d’un passat llunyà
LONE STAR. Una relíquia d’un passat llunyà per Carles Bujosa Lone Star va ser un grup de roc Barcelonès dels anys 60, format als seus orígens per Pedro Gené (veu i líder de la banda), Willy Nab (guitarra solista), Rafael de la Vega(baix), Enric Fusté, (piano) i Enrique López (bateria). Tot va començar l’any 1959 quan Pedro Gené va tornar a Barcelona després d’haver viscut un any a Londres on va conviure amb tota l’explosió del roc britànic. Gené havia estat professor de piano al conservatori del Liceu de Barcelona i quan va tornar va reunir antics companys amb la ferma idea de crear un grup de roc. El nom de…
-
THE BLUE NILE. L’angoixa d’estimar
THE BLUE NILE. L’angoixa d’estimar per Carles Bujosa The Blue Nile és una banda d’un pop alternatiu formada a Glasgow. La música de The Blue Nile es basa principalment en l’ús de sintetitzadors i instrumentació electrònica mesclada amb una percussió característica, encara que als àlbums més recents ha adquirit un important protagonisme la guitarra acústica. La banda es va formar, el 1981, quan Paul Buchanan (llicenciat en literatura anglesa) i el seu amic, Robert Bell (llicenciat en electrònica), varen conèixer Paul Joseph Moore després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Glasgow a la darreria dels 1970s., la seva mútua amistat va créixer amb el seu interès compartit per la música, i , així…
-
JETHRO TULL (I). Orígens d’una llegenda (1963-1967)
JETHRO TULL (I). Orígens d’una llegenda (1963-1967) per Carles Bujosa La primera banda d’Ian Anderson, va començar la seva activitat l’any 1963 a Blackpool, i es va conéixer amb el nom de “The blades“. Cap a 1966, es convertiria en una banda de soul blanc de set membres que va passar a anomenar-se “The John Evan Band“, nom que procedia del pianista John Evans, que prescindia de la “s” final del seu nom per fer-lo més original. La composició d’aquest grup era Ian Anderson, Chris Riley, Barrie Barlow, Jeffrey Hammond, Jim Doolin, Martin Skyrme i John Evans. La premsa especialitzada de l’època els va deixar molt bé i en ella…
-
GENESIS (I). 1970: neix el Rock Art
GENESIS (I). 1970: NEIX EL ROCK ART per Carles Bujosa Les arrels de Genesis es remonten a 1965 amb la fusió de les bandes, “The Spoken Word” i “The Anon”, formats per estudiants de l’Escola de Charterhouse a Godalming, Surrey. Així es varen ajuntar una colla d’adolescents: Peter Gabriel (15 anys), Anthony Phillips (14 anys), Tony Banks i Michael Rutherford, baix el nom de “The Garden Wall” i varen gravar una demo de sis cançons escrites principalment per Rutherford i Phillips. Jonathan King, cantant i productor va decidir reorganitzar el grup treballant a l’estudi, i també, els va canviar el nom pel de “Genesis”, un nom, segons ell, més comercial.…
-
FOCUS O LA ORIGINALITAT HOLANDESA DELS 70
FOCUS O LA ORIGINALITAT HOLANDESA DELS 70 per Carles Bujosa L’any 1969, a Amsterdam, Thijs Van Leer, multiinstrumentista amb Formació clàssica, funda junt amb Hans Cleuver (bateria) i Martin Drensen (baix), El “Thijs Van Leer trio”. Junts varen dur a terme tota una sèrie d’actuacions basades en versions de temes d’altres bandes i amb composicions del propi Van Leer. Aquest mateix any, i per recomanació de Drensen, es va unir al trio el guitarrista Jan Akkerman, que, com Van Leer, procedia del món clàssic. Així tingué lloc el naixement de Focus. El seu primer treball remunerat com a grup va ser bastant curiós: varen ser contractats com a músics (junt…
-
MEMÒRIES D’UN FENDER RHODES
MEMÒRIES D’UN FENDER RHODES per Carles Bujosa Record aquella tarda de novembre quan el meu bon amic Miquel Brunet, excel·lent músic i compositor, em va convidar a visitar el seu estudi. Allà, apart de gaudir de les seves explicacions sobre l’equipament d’aquelles instal·lacions , vaig descobrir que atresorava una magnífica (i, absolutament envejable) col·lecció d’instruments electro-acústics. De sobte, en Miquel va obrir la coberta d’un vell “Fender Rhodes” i, només tocant un parell d’acords, em vaig veure transportat a la meva adolescència…, aquell era el so de l’Orquestra Mirasol… La sonoritat hipnòtica d’un Fender Rhodes, un baix que tot i reforçant l’harmonia assolia un protagonisme de solista ; una percussió…
