Stravinski, Albéniz, Copland, Satie o Xostakóvitx, entre molts d’altres, van ser atrets en algun moment per la febre del tango. Potser pel mestissatge cultural del que és fruit o pel seu caràcter evolutiu, sempre constant; però és un gènere capaç d’impregnar a qualsevol músic d’eines suficients per a contar la seua pròpia història, independentment de les arrels de cadascú.
El tango és el vehicle que ha portat a les nostres mans aquesta història, el conte d’una absència, unes absències, unes esperes, uns passejos, uns cafès, unes marques seques d’aigua del parabrisa, les llàgrimes d’un afinador de pianos, Txaikovski demanant pomada, Piazzolla menjant caragols, anche lontano non vorrò dimenticarti, mâo esquerda, tots aquells dois, tots eixos romanços.
Néstor Zarzoso Moliner
Graduat al Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló amb el professor Juan Carlos Cornelles, amplia la seua formació endinsant-se al món de la improvisació i la música popular. Intèrpret amb experiència a concerts com a solista, de música de cambra, orquestra simfònica i big band; amb extens recorregut en distints gèneres musicals des de la clàssica fins al jazz, havent trobat la seua major expressió artística al tango. Improvisador, arranjador i compositor. Membre de l’Instituto de Educación Musical (IEM, Emilio Molina), que du a terme un renovador sistema d’aprenentatge musical basat en la improvisació i la creativitat.