THE BLUE NILE. L’angoixa d’estimar

THE BLUE NILE. L’angoixa d’estimar

  per Carles Bujosa

The Blue Nile és una banda d’un pop alternatiu formada a Glasgow. La música de The Blue Nile es basa principalment en l’ús de sintetitzadors i instrumentació electrònica mesclada amb una percussió característica, encara que als àlbums més recents ha adquirit un important protagonisme la guitarra acústica.

La banda es va formar, el 1981, quan Paul Buchanan (llicenciat en literatura anglesa) i el seu amic, Robert Bell (llicenciat en electrònica), varen conèixer Paul Joseph Moore després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Glasgow a la darreria dels 1970s., la seva mútua amistat va créixer amb el seu interès compartit per la música, i , així varen començar a escriure i enregistrar junts.

Aleshores van formar la seva pròpia etiqueta, Peppermint Records per tal de llançar el seu primer single, “I Love This Life”, que va ser després recollit i llançat per RSO Records. Ben aviat Polygram va absorbir RSO i el primer single de The Blue Nile va desaparèixer del mapa. El trio va continuar escrivint i enregistrant temes que apareixerien uns anys després al seu àlbum de debut.

El primer àlbum va néixer, d’una manera casual, quan un fabricant escocès d’equips d’alta fidelitat Linn Electronics, els va oferir diners per tal d’enregistrar un tema que servís com a demostració de la fidelitat i la versatilitat dels equips de gama alta que fabricava la companyia. Linn va quedar tan satisfet amb el resultat, que va decidir formar el seu propi segell discogràfic per tal de llançar el disc de debut de The Blue Nile, “A Walk Across the Rooftops”, (1983).

Repartiment

• Paul Buchanan: veu, guitarres i sintetitzadors
• Robert Bell: baix i sintetitzadors
• Paul Joseph Moore : teclats i sintetitzadors

Repartiment

• Paul Buchanan: veu, guitarres i sintetitzadors
• Robert Bell: baix i sintetitzadors
• Paul Joseph Moore : teclats i sintetitzadors

Buchanan, més endavant, declararia que durant aquell temps Linn no era realment un segell discogràfic, i The Blue Nile tampoc no era, en el sentit estricte de la paraula, un banda. Encara que rebia crítiques positives el disc es va vendre modestament.

Paul Buchanan és un especialista en recrear aquests moments on els pensaments submergits trenquen la superfície de la consciència. Quan, tot mirant distretament a través de la finestra d’un tren, o de la d’un autobús, arribam a un a un estat on el temps s’atura a l’espera d’un futur previsible i només acompanyat pels records del passat.

Quan Buchanan canta a A Walk Across the Rooftops:

I am in love, I am in love with you

I am in love, I am in love with you….

no ho hem d’interpretar com una frívola i trivial descripció d’una emoció primària, sinó com a un vertader sentiment de por i d’angoixa. Aquesta sorprenent gravació, d’ara ja fa més de 20 anys, encara presenta un so totalment contemporani, amb tambors minimalistes, un rígid piano, un baix contundent i atmosferes de sintetitzadors que ho omplen tot de profunds espais de suggerent meditació…