JETHRO TULL (IV): Aqualung, la primera de les obres mestres

JETHRO TULL (IV): AQUALUNG, LA PRIMERA DE LES OBRES MESTRES

per Carles Bujosa. 

 

El quart àlbum de Jethro Tull, Aqualung, publicat al març de 1971 es convertirà en un dels més importants, tant lírica com musicalment. Les vendes han superat els cinc milions fins a dia d’avui. Es compon d’onze cançons de gran abast, que contenen una gran quantitat de crítiques sobre diversos aspectes de la societat, que, per cert, no perden la seva vigència amb el pas dels anys.

A l’àlbum hi trobam una clara dicotomia acústica / elèctrica. Hi ha sis cançons on destaca la guitarra “dura”, mentre que les cinc restants són majoritàriament acústiques. Fins i tot en algunes de les cançons més estridents, els instruments acústics i elèctrics s’enfronten entre si alternant-se dins de passatges concatenats, tal és el cas de “My God“, “Wind Up” i “Aqualung“.

Anderson fa una dura crítica de les classes altes amb la religió organitzada com a pretext. Els rics abandonen la substància de la tradició religiosa i utilitzen la buidor de la litúrgia per tal de satisfer les seves pròpies necessitats.

Aqualung va resultar ser un àlbum molt popular a Estats Units. Durant aquest temps, la banda va aparéixer a la revista Rolling Stone amb Ian a la portada.

“Aqualung” s’ha considerat com un àlbum conceptual encara que Ian ho ha negat diverses vegades. Les primeres sis cançons parlen majoritàriament del costat sòrdid de la vida de “l’home del carrer“, mentre que els últims cinc constitueixen una crítica cap a la religió organitzada.

A continuació recolliré una mostra prou representativa d’aquest àlbum, absolutament imprescindible.

Aqualung

Descriu un personatge que viu en unes condicions lamentables, asmàtic, reumàtic i qui-sap-què més. Depenent per a les seves necessitats de les instituciona socials i “ullant ninetes” amb la picardia que el seu malmenat cos li permet. Al final del tema aquest esser absolutament marginal de la societat, arriba a una agonia final amb “rattling last breaths“… però la vida continua com si res “….and the flowers bloom like madness in the spring“.

Cross-Eyed Mary

La cançó parla d’una joveneta escolar que ofereix serveis sexuals als pobres i els roba. Roba als que tenen poc, tant poc com ella, en lloc de dedicar-se als rics.

Cheap Day Return

Segons Ian, la cançó conta la història d’un dia que va anar a visitar el seu pare a l’hospital de Blackpool. Va agafar un tren des de Londres a les nou, i va passar quatre hores de viatge, quatre hores amb el seu pare, i quatre hores més de tornada.

Wond’ring Aloud

Just al mig de la seva descripció cínica de diverses escenes de ‘vida al carrer “, Ian col·loca una de les seves més belles cançons acústiques. La cançó està plena d’amor, harmonia, felicitat i s’hi respira una atmosfera relaxada. Vos present una gravació de 2006 on podem observar que la cançó no ha perdut de cap manera la frescor i la tendresa originals.

My God

La cançó critica la religió organitzada. Ian critica especialment el concepte fix, monopolitzat de Déu tal com es presenta a les diverses esglésies. A continuació vos present una versió en directe subtitulada, on, si la flauta de Ian no vos posa la pell de gallina és que no sou d’aquest món.

Locomotive Breath

“Locomotive Breath” és probablement un dels temes més interpretats en directe. La lletra, encara que oberta a diverses Interpretacions, ens parla sobre la trista vida d’un home, Charlie, que, abandonat pels seus fills i enganyat per la seva dona amb el seu millor amic, es precipita directe cap al suïcidi.

La cançó també té una història anecdòtica a Espanya. A causa de la censura imperant Durant la Dictadura del franquisme, el disc de Aqualung es va publicar sense la cançó “Locomotive Breath” que havia estat censurada (més per referències sexuals que per qüestions religioses), Al seu lloc hi havia el tema menor “Glory Row”, cançó que  apareixeria a d’altres països com abonus track. Això va convertir l’edició espanyola en un objecte de col·leccionistes frickies.